Streptococcus
Nom: Streptococcus spp. (Estreptococo)
Classificació:
Filum: Firmicutes
Classe: Bacilli
Ordre: Lactobacillales
Família: Streptococcaceae
Gènere: Streptococcus
Característiques morfològiques:
Morfologia: cocs
Agrupació: In vitro: cocs en cadenes, In vivo: diplococs
Gram: +
Mida: 1μm
Motilitat: No presenten mobilitat.
Altres característiques: en algunes espècies presenten càpsules, no formen espores a exepció de S. agalactiae, S.faecalis i S.bovis, cap produeix pigments i pot ser patògena per a l'ésser humà. Algunes soques patògenes associades al tracte respiratori provoquen l'hemòlisi (alfa, beta o gamma hemòlisi) dels glòbuls vermells quan creixen formant colònies en medi agar sang.
Característiques metabòliques:
Aquests bacteris, generalment es troben en la descomposició dels vegetals i productes lactics, produeixen àcid làctic com el principal producte final metabòlic de la fermentació d'hidrats de carboni. Equilibri redox intracel·lular es manté a través de l'oxidació de NADH, concomitant amb la reducció de piruvat a àcid làctic. Aquest procés produeix dos mols d'ATP per mol de glucosa consumit.
Característiques ecològiques:
La majoria de les espècies de Streptococcus són anaerobis facultatius, i alguns creixen únicament en una atmosfera enriquida amb diòxid de carboni (creixement capnofílic). Les seves exigències nutricionals són complexes, i el seu aïllament requereix l'ús de mitjans enriquits amb sang o sèrum.
Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:
És classificat en els grups A, B, C, D, F i G en funció a la combinació de característiques antigèniques, haemolítiques i fisiològiques que els microorganismes posseeixen. Els grups A i D poden ser transmesos als humans a través dels aliments.
Un ampli nombre de productes alimentaris, productes químics, matèries primeres i productes biotecnològics són fabricats industrialment per fermentació bacteriana a gran escala dels diferents substrats orgànics.
Chlamydia
Nom: Chlamydia ( provinent del grec “capa”)
Classificació
Fílum: Chlamydiae
Classe: Clamidias
Ordre: Chlamydiales
Familia Chlamydiaceae
Gènere: Chlamydia
Característiques morfològiques: Comparats amb els altres bacteris són petits i tenen dos tipus de morfologia. Hi ha els cossos elementals que són cocs rígids i resistents agrupats en cadenes, i els cossos reticulars, els quals són el resultat de la diferenciació dels cosss elementals al ser fagocitats. En aquest estat, tenen forma de bacil, no són infecciosos i presenten activitat metabòlica. La seva paret cel·lular és de tipus Gramnegatiu. La membrana externa contè els principals antigens (lipopolisacàrids i proteïnes), però no presenta peptidoglicà, en substitució d’aquest, té proteïnes riques en cisteïna. Tampoc conté flagels, per tant, no té mobilitat.
Característiques metabòliques: La Clamidia amb cos elemental és un paràsit obligat degut a que no pot sintetitzar ATP i l’importa del metabolisme de l’hoste. Per aquest mateix motiu primerament es pensava que era un virus. No obstant això, el cos reticular si que té un metabolisme actiu. És aèrobi, per la qual cosa podem afirmar que l’oxigen és l’acceptor d’electrons. Com a font de carboni utilitza el glutamat complementat amb glucosa i 2 oxoglutarats.
Característiques Ecologia: És un paràsit que pot habitar en un hoste o altre depenen de l’espècie. Normalment es troben en humans, aus, alguns invertebrats i mamifers domèstics. Els humans poden ser infectats a partir de mamífers o aus malalts. Són extremadament sensibles a la temperatura i per tant, en cas de tenir mostres cal mantirles a 4 graus centígrads.
Patologies i aplicacions: En funció de l’espècie produeix una patologia o una altre; Chlamydia psittaci: en els humans produeix la febre del lloro, una malaltia transmesa de les aus als humans i que afecta al tracte respiratori. Chlamydia pneumoniae: en els humans pot provoca otitis, faringitis i neumonía Chlamydia trachomatis: en els humans i ratolins indueix infeccions oculars (pot produir ceguera), infeccions genitals (uretritis) i síndrome de Reiter (malaltia autoinmune que pot provocar artritis). També pot produir cervicitis, EPI, aborts i esterilitat. Aquest gènere de bacteris es transmet principalment per contacte sexual. Les seves aplicacions es centren en l’àmbit de biotecnologia degut a l’ús de la proteïna principal de la membrana externa (MOMP) de Chlamydia
trachomatis. Són útils pels diagnòstics basats en anticossos i vacunes.
Clostridium perfringens
Classificació
Nom: Clostridium perfringens
Filum: Firmicutes
Classe: Clostridia
Ordre: Clostridiales
Família: Clostridiaceae
Gènere: Clostridium
Característiques morfològiques
Són bacils gram-positius capaços de generar espores de resistència. Són immòbils i capsulats. Formen colònies amb tendència a dispersar-se al medi i presenten un doble halo d'hemòlisi. Les espores d’aquest bacteri són molt resistents i poden viure en ambients que serien molt tòxics pel propi bacteri.
Característiques metabòliques
Són anaerobis estrictes. Són quimioorganòtrofs fermentadors. Obtenen l’energia per la fosforilació del substrat. Produeixen grans quantitats de gas per fermentació butírica. La font principal de carboni és la glucosa (Clostridis sacaro-lítics). El producte final és l’àcid butíric.
No presenten citocroms per al transport d’electrons.
·
Característiques ecològiques
Clostridium perfringens es present al intestí humà i al sistema digestiu d’altres organismes homeoterms. Tot i això també és present al sòl, a aigües residuals, al fons marí i als aliments que no han estat ben cuinats.
Altres característiques, aplicacions o problemàtiques
Aquest microorganisme és causant de tres malalties: la enteritis necròtica, la gangrena gasosa i intoxicacions alimentàries. La enteritis es dóna per la ingesta del bacteri en aliments en mal estat; provoca la infecció i la necrosi dels intestins.
En la gangrena, el bacteri causa la destrucció dels teixits infectats degut a l’alliberació d’exoenzims (fosfolipasa) que comporten la putrefacció del teixit, necrosis, (impedeix la oxigenació correcta) i la producció de gas. En general la gangrena es dóna per la germinació d’una espora que arriba a l’individu a través d’una ferida. Les persones que tenen una mala circulació són més propensos ja que no tenen la capacitat de mantenir ben oxigenats tots els teixits. En les intoxicacions alimentàries les espores sobreviuen en carns que es consumeixen després de mantenir-les calentes durant un llarg període de temps. La intoxicació ve precedida de forts dolors abdominals i diarrea.
Es tracta d’un bacteri que pot ser potencialment patogen i és culpable de la pèrdua de molt diners en el sector ramader.
Hi ha el perill de poder d’utilitzar aquest bacteri i les toxines que produeix com a armes químiques. Són indicadors de contaminació fecal.
