Bacillus anthracis

Nom:

Bacilus anthracis es coneix comunament com carboncle (bacil del carboncle) o àntrax.

Classificació:

Bacillus anthrancis

Fílum: Firmicutes

Classe: Bacilli

Ordre: Bacillales

Família: Bacillaceae

Gènere: Bacillus

Característiques morfològiques:

Bacillus anthracis és una espècie de bacteri gam positiu formador d’endòspores. Aquests bacils són immòbils, estan encapsulats i els seus extrems són rectangulars, la seva mida és de 1-1,3 μm de diàmetre i de 3-10 μm de llarg. Són un tipus de bacil que s’agrupen formant cadenes llargues. Les colònies d’aquesta espècie són no hemolítiques, sense pigmentació i de costats irregulars.

Característiques metabòliques:

El Bacillus anthracis és un organisme aerobi i anaeròbic facultatiu, que només requereix nutrients ordinaris, amb una font de nitrogen i de carboni, i que és sensible a la penicil·lina. Està implicat en la formació de metabòlits com l’àcid glutàmic. A més a més, juga un paper important en els cicles del carboni i del nitrogen, i també en la degradació de biopolímers com el midó i les proteïnes.

Característiques ecològiques:

La temperatura optima d’aquest bacteri és entre 35-37ºC, és a dir, viu en temperatures mesòfiles, però pot estar adaptat a créixer en temperatures des de 1-45ºC. Pot créixer en qualsevol tipus de medi amb un pH entre 7 i 7,4. Els Bacils del carboncle es troben distribuïts per tot el món.

L’esporulació es realitza en una temperatura entre els 15 i 42ºC, en un ambient humit, en presència d’oxigen i quan hi ha carència d’algun nutrient. Les espores són un forma de resistència i poden sobreviure en qualsevol sòl durant molts anys. Aquestes poden viure en llocs inhòspits, és a dir, són molt resistents a la temperatura i als desinfectants químics. La germinació d’aquestes es produeix en condicions òptimes i dins de l’animal infectat, on es formarà la forma vegetativa del bacteri.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Bacillus anthracis es coneix per causar la malaltia del carboncle o ántrax que pot manifestar-se de forma gastrointestinal (per ingestió de les espores), pulmonar (per inhalació de les espores)causant una greu pneumònia o de forma cutània generant una úlcera negra. Aquesta malaltia és típica dels remugants i es pot transmetre als humans. Les espores es poden trobar al terra, a la pell, a la llana i a la carn d’aquests animals si estan infectats.

Algunes soques són poc virulentes i es poden utilitzar per desenvolupar vacunes. Però n’hi ha d’altres que són patògenes ja que codifiquen toxines i proteïnes que bloquegen la resposta immunitària, i només es pot combatre la infecció amb penicil·lina durant les primeres fases.

La toxina del Bacillus anthracis es pot utilitzar com a arma biològica o bioterrorisme. Ha esdevingut de gran interès a causa de l’elevada perillositat d’aquesta bacteri i també perquè l’espora pot romandre inactiva durant molt de temps. Encara que els brots petits poden donar lloc a una resposta violenta, no és una arma biològica ideal perquè per infectar les persones es necessita un gran nombre d'espores.

Bibliografia:

Bacillus anthracis. Microbewiki. Recuperat el 27 d’abril del 2015 des de https://microbewiki.kenyon.edu/index.php/Bacillus_anthracis

Bacillus anthracis. Instituto nacional de seguridad e higiene en el trabajo. Recuperat el 27 d’abril del 2015 des de http://www.insht.es/RiesgosBiologicos/Contenidos/Fichas%20de%20agentes%20biologicos/Fichas/Bacterias/Bacillus%20anthracis.pdf

Noèlia Sola, Ariadna Teixidor, Laura Pérez