Neisseria sp.

  

Anna Roca, Arminda Navarro, Inés Romero i Cristina Pla

   

   Nom: Neisseria sp.

   Classificació: Filum: Proteobacteria. Classe: Betaproteobacteria. Família: Neisseriaceae. Gènere: Neisseria

    Característiques morfològiques: Són bacteris Gram-negatius. Morfològicament són cocs agrupats formant diplococs, amb les zones adjacents aplanades, no formen endòspores, són immòbils, la mida és aproximadament de 0,6 a 1 micròmetre de diàmetre.

    
        Característiques metabòliques: són aeròbic-anaeròbic facultatius però pel seu creixement són millor les condicions aeròbiques en presencià d’un 5-10% de diòxid de carboni. Algunes soques de meningococs creixen en anaerobisi si sel’s proporciona nitrit. Tots els membres d’aquest gènere són oxidasa positius. Tenen citocrom c oxidasa. Per tant, poden utilitzar oxigen com a acceptor final en la cadena de transport d’electrons per la producció d’energia.

   Les espècies patògenes són incapaces de créixer a temperatura ambient, i   presenten un patró de fermentació de sucres característic. El creixement de gonococs i meningococs és sensible a la presència d’àcids grassos lliures contaminants en el medi de cultiu, però l’addicció de sang o midó és capaç d’eliminar aquesta inhibició. Generen àcid per l’oxidació d’hidrats de carboni. N. gonorrhoeae utilitza glucosa com a font de carboni. N. meningitidis oxida tant glucosa com maltosa.

·       Característiques ecològiques: Sensibles a canvis de temperatura i pH. La temperatura òptima és de 35-37ºC. Creixen en medis enriquits amb sang o sèrum. S’estimula el seu creixement amb un 5-10% de diòxid de carboni. La sang a uns 80-90ºC, per formar agar de xocolata, és molt adequada pel seu creixement. S’han desenvolupat medis definits, útils per classificar les soques de gonococs, en quant els requeriments nutricionals.

    Les neissèries patògenes són sensibles a condicions ambientals desfavorables, són autolítiques i els cultius poden morir al cap de pocs dies. Les soques es conserven millor per congelació o liofilització. Aquest últim mètode té com a objectiu separar l’aigua (o altre solvent) d’una dissolució mitjançant la congelació i posterior sublimació del gel a pressió reduïda.

    Les espècies no patògenes es troben presents amb freqüència en les secrecions de la faringe normal i, ocasionalment, altres espècies no patògenes colonitzen també el tracte genital femení.

·       Altres característiques, aplicacions o problemàtiques: Només hi ha dues espècies patògenes (N. meningitidis i N. gonorrhoeae).

   Neisseria meningitids és un l’agent responsable de la meningitis meningocòccica. És una infecció bacteriana greu de les membranes que rodegen el cervell i la medul·la espinal. Aquest bacteri es transmet de persona a persona a través de gotícules de les secrecions respiratòries o de la gola. Pot causar importants danys cerebrals i és mortal en el 50% dels casos no tractats.

   Neisseria gonorrhoeae és l’agent causant de la gonorrea una malaltia de transmissió sexual que pot infectar als humans. Pot causar infeccions en els genitals, en el recte i a la gola. És una malaltia comuna en persones joves de 15 a 24 anys. Aquesta malaltia es transmet a través de les relacions sexuals, anals, vaginals i orals.