Acidithiobacillus ferrooxidans

NOM:

Acidithiobacillus ferrooxidans. Els bacteris d’aquest grup pertanyen al gènere dels proteobacteris. Antigament se’ls classificava com a Thiobacillus (Figura 1).

Figura 1: Suspensió de cèl·lules d'Acidithiobacillus ferrooxidans vistes per microscopia electrònica.

CLASSIFICACIÓ:

CLASSIFICACIÓ TAXONÒMICA
REGNE:	Eubacteria
FÍLUM:	Proteobacteria
CLASSE:	Gammaproteobacteria
ORDRE:	Acidithiobacillales
FAMÍLIA:	Acidithiobacillaceae
GÈNERE:	Acidithiobacillus
ESPÈCIE:	Acidithiobacillus ferrooxidans

CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES:

Aquesta espècie presenta una morfologia de bacil i els seus individus solen agrupar-se per parelles o en cadenes curtes, segons les condicions de creixement. Es tracta d’un bacteri Gram negatiu, característica que comparteix amb els altres bacteris del seu mateix gènere. Presenta una mida d’entre 0,3 i 0,6 µm d’amplada i; d’entre 1 i 4µm de llargada. Posseeix un sol flagel (flagel·lació monòtrica) que li possibilita el moviment; tot i que no totes les soques són mòbils. És incolor ja que no presenta fotopigments, tot i que les seves colònies poden adquirir una tonalitat rogenca degut al precipitat d’òxid de ferro resultant del seu metabolisme. No produeix espores i; per identificar-lo calen anàlisis de biologia molecular.

CARACTERÍSTIQUES METABÒLIQUES:

Presenta un metabolisme quimiolitoautotròfic: la seva font d’energia prové de les reaccions d’oxidació del ferro (ions) i del sofre (compostos inorgànics reduïts), que donen com a producte àcid sulfúric; la seva font de carboni prové del CO₂ i, finalment, la seva font de poder reductor prové d’algun compost inorgànic àcid del seu entorn. Com que es tracta d’un organisme aerobi el seu acceptor extern d’electrons és l’oxigen. En canvi, els seus donadors d’electrons poden ser molt variables. Viu en condicions àcides per a aconseguir un entorn reductor, d’aquesta manera, els ions d’hidrogen provinents d’aquest entorn permeten el reciclatge del NADH.

Quan es troba en hàbitats acidòfils (anaerobis) duu a terme la fixació de nitrogen i utilitza compostos de sofre inorgànics reduïts o hidrogen com a font d’electrons i; ions fèrrics com a acceptors d’electrons.

Presenta requeriments nutricionals d’amoni, fosfat, sofre, ions metàl·lics... i; la seva velocitat d’oxidació depèn del pH, de la temperatura i de la concentració de quelats de ferro de la solució.

CARACTERÍSTIQUES ECOLÒGIQUES:

Es tracta d’un gènere mesòfil adaptat a temperatures d’entre 25-35⁰C. El seu nivell òptim de pH es troba entre 1,5-2,5; donat que es tracta d’un bacteri acidòfil. No presenta competència, ja que a aquests nivells de pH els metalls solubilitzen i això converteix el medi en tòxic per a qualsevol altre bacteri. Sol trobar-se a coves profundes, o als residus del carbó provinents del drenatge àcid de mines, també viu als dipòsits de pirita; és a dir, se’l troba en qualsevol nínxol ecològic on siguin presents els compostos de sofre reduïts.

ALTRES CARACTERÍSTIQUES, APLICACIONS O PROBLEMÀTIQUES:

La totalitat del seu genoma ha estat seqüenciat. Presenta un únic cromosoma circular d’aproximadament 3000 gens i un genoma d’aproximadament 28.106 pb amb un contingut de GC del 55-65%.

Presenta un alt grau d’heterogeneïtat genètica, fet que indica la possibilitat que no només es tracti d’una espècie. S’ha suggerit que podria estar formant simbiosi amb els bacteris del gènere Acidiphilium (reductors del ferro).

No provoca malalties greus, però sí produeix àcid sulfúric, un producte altament tòxic i corrosiu.

S’utilitza en la biohidrometal·lúrgia, diligència que s’ocupa de la biolixiviació industrial (processos utilitzats per a obtenir metalls purs a partir de la dissolució i solubilització dels seus minerals) i del drenatge àcid de mines. S’utilitza també en els processos de biodesulfurització (solubilitzen el sulfur oxidant-lo per eliminar-lo més fàcilment del medi) i en el reciclatge de peces d’ordinadors i d’altres aparells electrònics. També és usat en la bioremediació, de forma individual o combinat amb altres bacteris, gràcies a la seva capacitat per a absorbir metalls pesants. Finalment, també és utilitzat per reduir les emissions de sofre contingut en el carbó, gràcies a la seva capacitat per a la oxidació de la pirita.

Una altra característica a destacar d’aquest microorganisme és que forma biofilms.

BIBLIOGRAFIA:

Pérez, H., i Villa, P. (2004). Desulfuración Biológica: Una alternativa para el tratamiento de emisiones de gases a la atmósfera. Agua Latinoamérica, 5(3), 17-20. Recuperat el 26 d’Abril de 2015 des de http://www.agualatinoamerica.com/docs/pdf/0503%20Nivel%203.pdf

Docsetools. (2015). Acidithiobacillus. Recuperat el 26 d’Abril de 2015 des de http://docsetools.com/articulos-utiles/article_101242.html

Gonzalez Carvajal, C. (2013). Metabolismo del Acidithiobacillus. Recuperat el 26 d’Abril de 2015 des de http://cynthia-macarena.blogspot.com.es/2013/05/domain-bacteria-phylum-proteobacteria.html.

MicrobeWiki. (2011). Thiobacillus. Recuperat el 26 d’Abril de 2015 des de https://microbewiki.kenyon.edu/index.php/Thiobacillus

Tamayo Azcorra, M. (2015). La Biolixiviación. Recuperat el 26 d’Abril de 2015 des de http://www.academia.edu/5226843/LA_BIOLIXIVIACION

Nina Palacios - Débora Pozas - Laia Solà - Anna Vidal.