Rickettsia spp.

Rickettsia spp.

 Nom: Rickettsia spp.

Classificació:

• Fílum: Proteobacteria
• Classe: Proteobacteria alfa
• Ordre: Rickettsiales
• Família: Rickettsiaceae
• Gènere: Rickettsia

Característiques morfològiques:

Rickettsia és un gènere de bacteris no mòbils, no tenen flagels. Són bacteris intracel·lulars obligats, molt petits, Gram-negatius i no formen espores. Són pleomòrfiques es poden presentar com cocs (0,1µm de diàmetre) o bacils (1-4µm de longitud o filaments (10µm de llarg) ja que tenen formes variables. Les rickèttsies presenten dos embolcalls: la membrana citoplasmàtica (interna), i la paret cel·lular (més externa), en la qual es possible identificar dos capes: una interior de peptidoglicà, àcid muràmic i àcid diaminopimèlic, i una altra més externa de lipopolisacàrids separades per un espai periplasmàtic.

Es tenyeixen bé amb els mètodes de Giemsa, Castañeda i Giménez i dèbilment amb la tinció de Gram.

Característiques metabòliques:

El seu metabolisme és de tipus respiratori i el seu principal substrat és el glutamat. L’oxidació de l’àcid glutàmic es realitza per prèvia fosforilació. L’existència d’una transaminasa glutàmic-aspàrtic converteix l’àcid glutàmic en àcid aspàrtic. Requereixen de trifosfat de adenosina pel seu metabolisme. En solució salina, a 0ºC s’inactiva el consum d’O2 i la producció de CO2; es recuperen a 33ºC en presència de difosfopiridina. A 0ºC, també es perd la seva toxicitat, l’activitat hemolítica i la infectivitat; això es degut a la pèrdua progressiva de NAD. Aquestes activitats es recuperen afegint NAD. Aquests bacteris no poden metabolitzar la glucosa com a substrat i poden sintetitzar ADP, però no ATP. Són difícils d'aïllar en cultiu pur degut a que són paràsits intracel·lulars.

Característiques ecològiques:

Aquests organismes normalment viuen en insectes com àcars, paparres, puces i polls. La transmissió als humans es realitza a partir de les picades d’aquests insectes. Les rickèttsies poden sobreviure a l’interior de les cèl·lules que revesteixen els vasos sanguinis provocant a vegades la inflamació o obstrucció de petits vasos. Diferents espècies de rickèttsies són causants de malalties en humans.

Degut a que no es desenvolupen en medis inerts, poden cultivar-se en ous embrionaris, animals d’experimentació o en cultius de cèl·lules a temperatures de 33-35ºC. Es reprodueixen per fissió binària al citoplasma de les cèl·lules que infecta, principalment cèl·lules endotelials i limfoides circulants. Són agents patògens d’alt risc pel que s’evita la seva manipulació per al cultiu.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Les rickèttsies constitueixen un grup de malalties de distribució geogràfica heterogènia, la severitat varia des de formes benignes i autolimitades a infeccions fulminants d’elevada mortalitat. La majoria dels casos s’adquireixen per picadures de paparres, polls o puces que estan infectades pel microorganisme.

Les rickèttsies es poden classificar atenent a les bases clíniques i als agents etiològics responsables en quatre grans grups: El grup de tifus: el tifus epidèmic i el tifus murí (Rickettsia prowaseki i Rickettsia typhi); el grup de la febre tacada de les Muntanyes Rocoses (Rickettsia rickettsi) causada per la transmissió del bacteri del gos a l'home  mitjançant puces o paparres i que es caracteritza per febre alta, mal de cap, fatiga i erupcions a la pell, entre altres símptomes; el grup del tifus dels Matorrals (Rickettsia tsutsugamuchi); i un grup divers que compren la febre Q (Coxiella burnetti). Les espècies presenten una distribució diferent en funció de l’àrea geogràfica i del tipus d’hoste i vector. El tifus murí o tifus endèmic és una infecció natural en rates que pot ser transmesa a l’home i es troba principalment en zones portuàries en tot el món.

BIBLIOGRAGIA

- Deteccion de rickettsia typhi (rickettsiales i rickettsiaceae) en roedores y vectores relacionados en el noreste de Mexico. (Juliol del 2003). Universidad Autonoma de Nuevo Leon Facultad de Ciencias Biologicas subdireccion de postgrado. 27 d’abril del 2015. http://cdigital.dgb.uanl.mx/te/1080124426/1080124426.PDF

- Diagnóstico microbiológico de las infecciones por patógenos bacterianos emergentes: Anaplasma, Bartonella, Rickettsia, Tropheryma whipplei. (2007). Emilia Cercenado i Rafael Cantón. 27 d’Abril del 2015. https://www.seimc.org/contenidos/documentoscientificos/procedimientosmicrobiologia/seimc-procedimientomicrobiologia27.pdf

- Phylogeny of Rickettsia spp. inferred by comparing sequences of ‘gene D’, which encodes an intracytoplasmic protein.(2001). Facultat de Medicina, Marseille. 27 d’Abril del 2015. http://ijs.sgmjournals.org/content/51/4/1353.full.pdf

- Zoonosis y enfermedades transmisibles comunes al hombre y a los animales. (2003). Organización Panamericana de la Salud. 27 d’Abril del 2015. http://iris.paho.org/xmlui/bitstream/handle/123456789/710/9275319928.pdf?sequence=2

- Rickettsias, Chlamydias y Mycoplasmas. Universidad nacional del Nordeste - Facultad de Medicina – Microbiología e Inmunología. 27 d’Abril del 2015. http://ecaths1.s3.amazonaws.com/catmicromed/APUNTE%20Rickettsias%20Mycoplasmas%20Chlamydias.pdf

- Identificación Molecular y Análisis de la Relación Filogenética de Especies de Rickettsias Presentes en Garrapatas Provenientes de Tres Regiones de Colombia. (2014). Alejandro Ramírez Hernández. Universidad Nacional de Colombia- Facultad de Medicina. 27 d’Abril del 2015. http://www.bdigital.unal.edu.co/12784/1/5598861.2014.pdf

Virginia Noheda, Maria Puigmal, Júlia Salicrú i Júlia Torruella