Classificació:
- Subespècie: A. hydrophila subsp. hydrophila, subsp. ranae i subsp. dhakensis.
- Espècie: Aeromonas hydrophila.
- Gènere: Aeromonas.
- Família: Aeromonadaceae.
- Ordre: Aeromonadales.
- Classe: Gamma-proteobacteria.
- Fílum: Proteobacteria.
- Domini: Bacteria.
Característiques morfològiques:
Generalment són bacils Gram negatius amb els extrems arrodonits. Solen mesurar entre 0,3-1 µm de diàmetre i entre 1-3,5 µm de longitud. Formen agrupacions de diplobacils i són mòbils gràcies a un flagel polar únic (monotrica). Després de la incubació en medi d’agar nutritiu s’observen colònies opaques, de color verd fosc i amb el centre encara més fosc.
Característiques metabòliques:
Són microorganismes quimiorganoheteròtrofs, per tant, es pot dir que la seva font d’energia és química, la font de poder reductor és orgànica i com a font de carboni utilitzen matèria orgànica. Són anaerobis facultatius, això vol dir que són organismes aerobis que poden desenvolupar-se en absència d’oxigen o també mitjançant una fermentació. Per aquest motiu, com a acceptor extern d’electrons poden fer servir tant l’oxigen (respiració aeròbia) com altres acceptors externs d’electrons com, per exemple, NO3-, entre d’altres (respiració anaeròbia). També poden reciclar internament el NADH mitjançant fermentacions (butanediòlica amb producció d’H2 i CO2).
Són oxidasa i catalasa positius i reductors de nitrats a nitrits però no desnitrificants. Els bacteris integrants d'aquest gènere són capaços de metabolitzar tant la D-glucosa com altres carbohidrats (maltosa, D-galactosa...) produint àcids i, freqüentment, gas. Utilitzen sals amòniques com a font de nitrogen, i sucres i àcids orgànics com a font de carboni. Per últim, cal destacar que els bacteris integrants d'aquest grup produeixen diferents exoenzims com proteases, lipases, DNAses, elastases, amilases, etc. Són sensibles a la penicil.lina.
Són oxidasa i catalasa positius i reductors de nitrats a nitrits però no desnitrificants. Els bacteris integrants d'aquest gènere són capaços de metabolitzar tant la D-glucosa com altres carbohidrats (maltosa, D-galactosa...) produint àcids i, freqüentment, gas. Utilitzen sals amòniques com a font de nitrogen, i sucres i àcids orgànics com a font de carboni. Per últim, cal destacar que els bacteris integrants d'aquest grup produeixen diferents exoenzims com proteases, lipases, DNAses, elastases, amilases, etc. Són sensibles a la penicil.lina.
Característiques ecològiques:
En base a la temperatura de creixement, aquest gènere es divideix en Aeromonas mesòfiles, soques que poden créixer fins a una temperatura de 44º C, i Aeromonas psicròfiles que creixen en un rang que va entre els -5º i 20º C, com és el cas de Aeromonas hydrophila que creix entre 0º i 10º C. En general, es pot dir que les soques del gènere Aeromonas tenen una temperatura òptima de creixement que oscil•la entre 22º i 37º C. No requereixen NaCl pel seu creixement, encara que s'observa un creixement òptim en medis amb una concentració entre 1-3%, i concentracions superiors al 6% poden inhibir el creixement. Aquests microorganismes creixen a pH alcalí, però no a pH àcid.
Les espècies d'Aeromonas ocupen una enorme diversitat d'hàbitats, tot i que Aeromonas hydrophila és considerat autòcton del medi aquàtic. S'ha aïllat a partir d'aigües marines, rius, llacs, pantans, sediments, aigües potables, tant clorades com no clorades, sistemes de distribució d'aigües i aigües residuals, observant-se un major nombre en els mesos càlids. Alguns autors consideren que la presència d’Aeromonas en aigua potable podria ser un indicador de la necessitat d'optimitzar el sistema de tractament i potabilització de l'aigua.
Les espècies d'Aeromonas ocupen una enorme diversitat d'hàbitats, tot i que Aeromonas hydrophila és considerat autòcton del medi aquàtic. S'ha aïllat a partir d'aigües marines, rius, llacs, pantans, sediments, aigües potables, tant clorades com no clorades, sistemes de distribució d'aigües i aigües residuals, observant-se un major nombre en els mesos càlids. Alguns autors consideren que la presència d’Aeromonas en aigua potable podria ser un indicador de la necessitat d'optimitzar el sistema de tractament i potabilització de l'aigua.
Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:
La presència de factors de virulència en Aeromonas és àmpliament conegut, però el mecanisme pel qual es produeix la patogènesi de les infeccions causades per aquests microorganismes és desconegut. La varietat de manifestacions clíniques observades en les infeccions causades per Aeromonas concorda amb la idea que la patogenicitat d'aquests microorganismes és multifactorial. Els factors de virulència descrits per a aquest gènere inclouen tant components estructurals com productes extracel·lulars.
Aeromonas hydrophila és la causant d'aeromoniasis en espècies de peixos cultivades en zones temperades, com l'anguila, la carpa o el peix gat. L’aeromoniasis és una septicèmia hemorràgica que es caracteritza per la presència de petites lesions superficials, precedides sovint per la pèrdua d'escates en els peixos, hemorràgies en brànquies i anus, úlceres sanguinolentes, abscessos, exoftàlmia i distensió abdominal i, a nivell intern, es pot observar anèmia i inflamació de fetge i ronyó. A més, algunes espècies d'Aeromonas són d’interès sanitari ja que causen diferents infeccions, tant en animals com en persones. Les espècies causants de patologies en humans estan considerades com a patògens oportunistes emergents. En els últims anys Aeromonas hydrophila està adquirint importància com a patogen entèric, ja que és el causant de dos tipus de gastroenteritis molt conegudes. A més de diarrees també poden produir septicèmia en immunodeprimits, infeccions en ferides, peritonitis, meningitis, infeccions oculars, d'articulacions i ossos, entre d’altres.
Una característica genètica important a tenir en compte és que el percentatge de guanina-citosina del DNA del gènere oscil•la entre el 57% i el 63%.
Per altra banda, l'interès en la producció biotecnològica de les lipases d’aquest microorganisme rau en les seves diverses aplicacions com a additius alimentaris en la modificació del sabor, síntesi d'èsters amb una important activitat antioxidant, hidròlisi de greixos per a la fabricació de detergents, tractament d'aigües residuals específicament en la degradació i remoció de substrats greixosos (oliosos), eliminació de lípids i olis en la indústria cosmètica i farmacèutica, així com en el tractament dels cuirs en la indústria marroquinera. Només unes poques espècies de bacteris s'han avaluat per a la producció de lipases adaptades al fred, i aquest és el cas d’Aeromonas hydrophila. També cal destacar que Aeromonas hydrophila s’utilitza per eliminar altes concentracions de diacetil de la cervesa, o del seu precursor 2-acetolactat.
La presència de factors de virulència en Aeromonas és àmpliament conegut, però el mecanisme pel qual es produeix la patogènesi de les infeccions causades per aquests microorganismes és desconegut. La varietat de manifestacions clíniques observades en les infeccions causades per Aeromonas concorda amb la idea que la patogenicitat d'aquests microorganismes és multifactorial. Els factors de virulència descrits per a aquest gènere inclouen tant components estructurals com productes extracel·lulars.
Aeromonas hydrophila és la causant d'aeromoniasis en espècies de peixos cultivades en zones temperades, com l'anguila, la carpa o el peix gat. L’aeromoniasis és una septicèmia hemorràgica que es caracteritza per la presència de petites lesions superficials, precedides sovint per la pèrdua d'escates en els peixos, hemorràgies en brànquies i anus, úlceres sanguinolentes, abscessos, exoftàlmia i distensió abdominal i, a nivell intern, es pot observar anèmia i inflamació de fetge i ronyó. A més, algunes espècies d'Aeromonas són d’interès sanitari ja que causen diferents infeccions, tant en animals com en persones. Les espècies causants de patologies en humans estan considerades com a patògens oportunistes emergents. En els últims anys Aeromonas hydrophila està adquirint importància com a patogen entèric, ja que és el causant de dos tipus de gastroenteritis molt conegudes. A més de diarrees també poden produir septicèmia en immunodeprimits, infeccions en ferides, peritonitis, meningitis, infeccions oculars, d'articulacions i ossos, entre d’altres.
Una característica genètica important a tenir en compte és que el percentatge de guanina-citosina del DNA del gènere oscil•la entre el 57% i el 63%.
Per altra banda, l'interès en la producció biotecnològica de les lipases d’aquest microorganisme rau en les seves diverses aplicacions com a additius alimentaris en la modificació del sabor, síntesi d'èsters amb una important activitat antioxidant, hidròlisi de greixos per a la fabricació de detergents, tractament d'aigües residuals específicament en la degradació i remoció de substrats greixosos (oliosos), eliminació de lípids i olis en la indústria cosmètica i farmacèutica, així com en el tractament dels cuirs en la indústria marroquinera. Només unes poques espècies de bacteris s'han avaluat per a la producció de lipases adaptades al fred, i aquest és el cas d’Aeromonas hydrophila. També cal destacar que Aeromonas hydrophila s’utilitza per eliminar altes concentracions de diacetil de la cervesa, o del seu precursor 2-acetolactat.
Roger Vidal
Lluís Toll
Luis Medina
No hay comentarios:
Publicar un comentario