· Nom: Treponema spp.
·
Classificació:
Fílum: Spirochaetes
Classe: Spirochaetes
Ordre: Spirochateales
Família: Spirochaetaceae
Gènere: Treponema
Fílum: Spirochaetes
Classe: Spirochaetes
Ordre: Spirochateales
Família: Spirochaetaceae
Gènere: Treponema
·
Característiques morfològiques:
La treponema spp. correspon a un gènere d’espiroquetes fines i petites (de 0,1 a 0,4 µm de diametre i de 6 a 10 µm de llarg). Presenten estructura de gram negatiu. Es mouen en medis líquids per moviments de rotació o translocació a través de flagels. Poden presentar entre 1 i 5 flagels per organisme però el més comú es observar-ne 3.
Coloració blanca.
La treponema spp. correspon a un gènere d’espiroquetes fines i petites (de 0,1 a 0,4 µm de diametre i de 6 a 10 µm de llarg). Presenten estructura de gram negatiu. Es mouen en medis líquids per moviments de rotació o translocació a través de flagels. Poden presentar entre 1 i 5 flagels per organisme però el més comú es observar-ne 3.
Coloració blanca.
Característiques
metabòliques:
Són organismes quimioheteròtrofs: La seva font de carboni és la matèria orgànica i obté l’energia d’oxidacions de compostos orgànics. Són estrictament anaeròbics o microaerofílics.
Són organismes quimioheteròtrofs: La seva font de carboni és la matèria orgànica i obté l’energia d’oxidacions de compostos orgànics. Són estrictament anaeròbics o microaerofílics.
Característiques ecològiques:
Podem trobar espiroquetes d’aquest gènere en el la cavitat oral, el tracte intestinal i les àrees genitals d’humans i animals. Zones sense oxigen o amb una concentració molt baixa però amb molta presència de CO2.La temperatura òptima de vida és 37oC.
Podem trobar espiroquetes d’aquest gènere en el la cavitat oral, el tracte intestinal i les àrees genitals d’humans i animals. Zones sense oxigen o amb una concentració molt baixa però amb molta presència de CO2.La temperatura òptima de vida és 37oC.
Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:
Hi ha espècies en Treponemma spp que son patogèniques i paràsites tan d’animals com d’humans causant malalties com:
- La Sífilis en humans (Treponema pallidum pallidum)
- La Sífilis en conills (Treponema paraluiscuniculi)
- El Pian (Treponema pallidum)
- La Pinta (Treponema pallidum pertenue)
Les espècies patogèniques solen ser difícils de cultivar i es solen observar directament en mostres amb immunofluorescència directa. També es poden tenyir seguint una tinció amb Giemsa o per impregnació argèntica. Per colorants com l’Anilina presenta més resistència.
En fresc poden observar-se amb un microscopi de camp fosc o per contrast de fase.
Bibliografia
1. Howard, BJ (1994). Clinical and Pathogenic Microbiology (2na ed). Mosby, St Louis
2. Madigan, T., Martinko, M., Parker, J.(2008). Brock. Biologia de los microorganismos. (10a ed.). Madrid: Pearson prentice hall
3. Cox, D. (1980) Centers for Disease Control and Prevention'sPublic Health Image Library (PHIL) #1971
Nina Palacios - Dèbora Pozas - Laia Solà - Anna Vidal
1. Howard, BJ (1994). Clinical and Pathogenic Microbiology (2na ed). Mosby, St Louis
2. Madigan, T., Martinko, M., Parker, J.(2008). Brock. Biologia de los microorganismos. (10a ed.). Madrid: Pearson prentice hall
3. Cox, D. (1980) Centers for Disease Control and Prevention'sPublic Health Image Library (PHIL) #1971
No hay comentarios:
Publicar un comentario