Streptomyces spp.

Anna Roca, Arminda Navarro, Inés Romero i Cristina Pla

Nom: Streptomyces spp.

 Classificació: Fílum: Actinobacteria. Classe: Actinobacteria. Ordre: Actinomycetales. Família: Streptomycetaceae. Gènere: Streptomyces.

 Característiques morfològiques: Tenen un alt contingut en G-C als seu genoma. Són Gram positius. Produeixen filaments (o micelis) llargs (0.5 a 1.0 µm de diàmetre i una longitud indefinida). Tenen filaments aeris que poden ser rudimentaris o extensos i poden estar embellits per espirals, enroscaments o ramificacions múltiples. Aquests filaments aeris en moltes espècies produeixen espores, que formen cadenes rectes o flexuoses, enrolades o espiralades. La superfície de l'espora pot ser llisa, rugosa o espinosa. Aquests bacteris formen pigments associats amb les espores.

Presenten una paret cel·lular amb àcid diaminopimèlic, glicina i amb absència de polisacàrids o àcids micòlics. No tenen motilitat.

 Característiques metabòliques: Són aerobis, capaços de metabolitzar un gran nombre de compostos orgànics com a font d’energia i de carboni; gràcies a la producció d’enzims hidrolítics extracel·lulars.

Les espècies del gènere Streptomyces es caracteritzen per tenir un metabolisme secundari (rutes metabòliques no requerides per a la supervivència) complex, on molts dels productes obtinguts són antibiòtics com l'estreptomicina i l'espectinomicina entre altres, agents antitumorals, immunosupressors, antivírics, insecticides...

 Característiques ecològiques: Són microorganismes sapròfits presents al sòl, generalment alcalí, encara que alguns els podem trobar en ambients aquàtics. El característic olor a terra és degut a la producció de geosmines per part d’aquests.

Presenten un paper important en la degradació de la matèria orgànica.

Diverses espècies de Streptomyces presenten una relació simbiòtica amb altres espècies, com per exemple amb les formigues, que ajuden a mantenir el bon estat dels jardins.

Com que habiten al sòl, aquests són principalment fitopatògens, coneguts per atacar les arrels de les patates, remolatxes, raves, pastanagues… el més conegut és el fitopatogen de la patata, on aquest crea una crosta sobre la seva superfície externa, sense danyar la carn del seu interior.

El pH de creixement òptim es troba entre 6,5 i 8.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques: Aquest és el gènere que produeix major nombre d’antibiòtics d’ús clínic, tant bactericides com fungicides, i també forma part d’un ampli rang de compostos bioactius com els immunosupressors.

Dins dels antibiòtics que produeixen trobem: l’estreptomicina, l’àcid clavulànic, neomicina, cloranfenicol, etc.

Streptomyces ha sigut objectiu de nombroses investigacions per a la producció de proteïnes recombinants humanes, ja que presenten l’habilitat de secretar proteïnes recombinants correctament plegades en el mig de la producció, el que ocasiona una simplificació dels passos adjacents a la purificació.

També s’han realitzat a partir d’aquests productes d’interès biotecnològic, com per exemple insecticides, concretament les anomenades avermectines.

Streptomyces no sol ser patogen, encara que pot produir infeccions en humans, com per exemple el micetoma.