Brucella spp.

Classificació:

Morfologia microscòpica de Brucella spp.

• Fílum: Proteobacteria.
• Classe: Proteobacteria alfa.
• Ordre: Rhizobiales.
• Família: Brucellaceae.
• Gènere: Brucella.

Característiques morfològiques:

Brucella spp. és un gènere de bacteris Gram negatiu. Són cocs-bacils de 0,5-0,7 µm de diàmetre per 0.6-1.5 µm de llarg.

Produeixen colònies circulars, convexes amb marge enter, translúcides i de coloració ambre.

Cultiu de Brucella abortus en agar amb sang de cavall

Les seves característiques generals són:

• Àcid-alcohol resistents
• No tenen càpsula o plasmidis nadius.
• Sense flagel
• No genera espores.

Característiques metabòliques:

Es tracte d’un bacteri Quimioorganoheteròtrof, es a dir,  un microorganisme aerobi estricte (usa O2 com acceptor extern d’electrons) que utilitza com a font d’energia la química i fa servir la  matèria orgànica com la seva font de poder reductor i de carboni. 

Dóna positiu a la prova de l’oxidasa, per tant presenta el sistema citocrom-oxidasa.

Algunes espècies com per exemple la B. abortus requereixen una atmosfera amb CO2 afegit (5-10%) pel seu creixement.

També es capaç de descompondre el peròxid d'hidrogen en oxigen i aigua (prova catalasa +).                                         

H2O2 + Fe(III)-E → H2O + O=Fe(IV)-E

H2O2 + O=Fe(IV)-E → H2O + Fe(III)-E + O2

I la hidròlisi de urea a diòxid de carboni i amoníac (prova ureasa +).

(NH2)2CO + H2O → CO2 + 2NH3

Característiques ecològiques:

Té un creixement lent, que pot augmentar amb una temperatura òptima de 37°C, un medi enriquit i el contacte amb l'espectre blau de la llum natural. En contra, la privació d’aquesta longitud d’ona pot fer disminuir la seva taxa de creixement un 90%.

És un paràsit obligat que viu com a patogen intracel·lular facultatiu en òrgans d’animals.

Com a paràsit, cada espècia de Brucella té un hoste preferent. Sobretot parasita animals de ramaderia, gossos, rosegadors, humans etc. Fa poc també s’ha descobert que pot parasitar cetacis, foques i guineus.

Aquest gènera de bacteris produeix una zoonosi, es transmet a l'home per contacte directe amb els animals infectats, els seus excrements, o en l'ambient on ha sobreviscut la Brucella. La transmissió persona a persona és molt rara i pot ser per via sexual.

Per la via oral els bacteris passen a l'aparell digestiu, sent la font principal d'aquesta via d'infecció la ingestió de llet no pasteuritzada o de productes lactis, especialment els provinents d'ovelles i cabres i la carn crua.

El contacte directe permet als bacteris ingressar a l'organisme per ferides a la pell, o la conjuntiva ocular, o la mucosa nasal. La font principal d'aquestes infeccions és la manipulació d'animals infectats o els seus productes, afectant d'aquesta manera a veterinaris, escorxadors, investigadors de laboratori i cuidadors d'animals.

Rang d'infecció de Brucella spp.

La Brucella es troba dispersa per pràcticament tot el món, però les zones on provoca més malalties és la regió de la Mediterrània, Àsia Occidental, algunes parts d'Àfrica i Amèrica (Costa Rica, Estats Units, Mèxic, Brasil, Perú, Colòmbia, Uruguai i Argentina). Sobretot països menys desenvolupat on no es prenen suficients precaucions en treballar amb els animals.

Afectació de la brucel·losis pel món. Com més intens el color, més població afectada

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques: 

El gènera Brucella, és un patogen intracel·lular facultatiu, la qual cosa impedeix l'acció habitual dels antibiòtics i de l'activitat d'anticossos sobre ell, fent de la seva infecció un estat crònic, multiplicant-se en una gran varietat de cèl·lules eucariotes tant fagocítiques com no fagocítiques.

Com a part de la resposta immune normal de l'organisme, és fagocitada pels glòbuls blancs, específicament neutròfils i macròfags, sent transportada per aquests als diversos òrgans per via sanguínia o limfàtica, on poden sobreviure i multiplicar-se dins dels vacúols dels fagòcits circulants i tissulars, sense ser destruïdes, ja que el autofagosoma amb el bacteri no s'uneix al lisosoma sinó que l'allibera en el reticle endoplasmàtic on aquesta es multiplica i poden disseminar-se a altres teixits via sanguínia, principalment fetge, melsa, sistema esquelètic i medul·la òssia. 

La supervivència de Brucella dins de les cèl·lules fagocítiques s'ha associat amb la síntesi d'enzims antioxidants i la producció de GMP (guanosina 5'monofosfato) i adenina, que inhibeixen la fusió entre el fagosoma i el lisosoma.

La localització intracel·lular les manté protegides dels antibiòtics i de factors bactericides del plasma com a complement i anticossos, el que determina la naturalesa crònica de la infecció.

Aquesta infecció és el causant de la brucel·losis. Es caracteritza per febre aguda, mal de cap, suors nocturns, fatiga i anorèxia.

Tot i que, les manifestacions clíniques depenen de la via de transmissió de l'organisme, pel que pot semblar pràcticament a qualsevol infecció; per exemple, si la via de transmissió és respiratòria, el pacient cursa amb un quadre de pneumònia; si entra per la pell les manifestacions inclouen cel·lulitis i limfadenopatia regional (inflamació dels ganglis limfàtics); si entra pel sistema digestiu, per la ingestió d'aliments contaminats, principalment llet i els seus derivats, es presenten símptomes gastrointestinals i posteriorment sistèmics.

Roger Vidal

Lluís Toll
Luis Medina