DEINOCOCCUS SPP. 

Nom: Deinococcus spp. 

Classificació: 

• Filum: Deinococcus - Thermus 
• Classe: Deinococci
• Ordre: Deinococcales
• Família: Deinococcaceae
• Gènere: Deinococcus spp.

Fig.1 D.radiodurans sense radiació

Característiques morfològiques: 

• Hi podem trobar tant gram-positius com gram-negatius, depenent de la espècie i composició de l'envolta. Es troba formant colònies de color rosat o vermellós (pigments carotenoides), de forma tètrada i formen biofilms. Són bacteris coccoides no esporulats. Concretament l'espècie D. radiodurans és el més conegut per ser la cèl·lula vegetativa més resistent a la radiació i dessecació.
• Consta d'una paret cel·lular de 50-60 nm (gairebé inusual), a més té una capa interna densa d'aproximadament 14-20 nm. No tenen àcids teicoics i la seva membrana plasmàtica és rica en àcid palmític en comptes de fosfolípids. 
• Deinococcus spp. és poliploide i conté 4 còpies del genoma en fase estacionaria i 10 durant la fase exponencial, fet que explica el perquè de la bona estabilitat del seu genoma a canvis ambientals tant extrems. 

Característiques metabòliques: són bacteris aerobis i quimioorganotròfics, respiradors aerobis i fermentadors. Degraden la matèria orgànica complexa en compostos de carboni simples, i desprès fermenten les molècules de carboni per produir alcohol o altres molècules, depenent del resultat esperat. Tots dos tipus de sucres derivats de la biomassa, hexoses (c6) i pentoses (c5) es fermenten de manera simultània, augmentan així el rendiment final del procés. 

Característiques ecològiques: l'hàbitat encara no es coneix del tot ja que és un bacteri quimioorganotròfic el qual s'ha aïllat a partir d'una gran diversitat de llocs i es necessita un medi de creixement molt complex. Les proteases provinents d'aquest bacteri es poden utilitzar per  generar varis aminoàcids i alguns sucres. Se sap que algunes soques de Deinococcus spp. creixen en una gran varietat de materials i ambients, tals com, el sòl, excrements d'animals i carns, també s'ha trobat en aigua i aire, però el seu hàbitat natural és desconegut. 

Deinococcus spp. sobreviu quan el seu DNA es troba exposat a altes dosis de radiació gamma i radiació UV; a diferència d'altres bacteris no té la necessitat de crear endòspores, sinó que el fet de tenir una paret tan gruixuda i dura i un sistema de reparació de DNA ja és suficient per a poder resistir les condicions i canvis ambientals més extrems.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques: 

Tenen la capacitat de produir compostos amb interés industrial i químic (intermedis químics, enzims, etanol, nous antibiòtics...) de components de la biomassa d'altres organismes. 

Com s'ha esmentat anteriorment en processos de producció basats en Deinococcus spp. redueixen substancialment l'addició d'enzims costosos i reemplacen els llevats, que s'utilitzen en la majoria dels processos de fermentació existents. 

A més també gràcies a la seva resistència i termotolerància són bons candidats per a la bioremediació en ambients radioactius. Utilitzant enginyeria genètica, els deinococs s'han utilitzat en bioremediació per oxidar compostos contaminants com el toluè i altres hidrocarburs i per reduir metalls com el crom (reducció de Cr IV a Cr III) o el mercuri (reducció de mercuri Hg2+ a mercuri Hg0) en ambients amb altes dosis de radioactivitat.

Microbewiki.Kenyon.edu (pàgina a internet). Citat 28 abril 2015. Disponible a: https://microbewiki.kenyon.edu/index.php/Deinococcus

Diversidadmicrobiana.com (pàgina a internet). Citat 26 abril 2015. Disponible a: http://www.diversidadmicrobiana.com/index.php?option=com_content&view=article&id=157&Itemid=209

Deinove.com (pàgina a internet). Citat 26 abril 2015. Disponible a: http://www.deinove.com/en/science-technlogies/deinococcus

Henry Ponce, Maria del Mar Villar, Raquel Pagador, Raquel Sánchez.