Yersinia pestis

Yersinia pestis

NOM: Yersinia pestis

CLASSIFICACIÓ

• Filum: Proteobacteria

• Classe: Gammaproteobacteria

• Ordre: Enterobacteriales

• Família: Enterobacteriaceae

• Gènere: Yersinia

CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES 
Tenen morfologia de coc-bacil (pot tenir foma de coc també), gram negatiu, fa entre 0.5 i 0.8 µm d'amplada i 1-3 µm de llargada, no flagel·lat (no mòbil quan es troba dins l'hoste, mòbil quan està aïllada). No formen espores. (FIGURA 1.)

FIGURA 1. Exemplars de Y. Pestis al microscòpic electrònic de rastreig. Font www.abig.rki.de/

CARACTERÍSTIQUES METABÒLIQUES

Són bacteris anaerobis facultatius i quimioheterotròfics. Realitzen la respiració aeròbica i en absència d'oxigen poden realitzar fermentacions. Utilitzen la matèria orgànica com a font de carboni, d'energia i de poder reductor. Mostra un resultat negatiu a la prova de l'oxidasa, per la qual cosa no té el citocrom c però utilitza l'oxigen com a acceptor final d'electrons. Recicla el NADH a les últimes reaccions de la fermentació o a la cadena de transport electrònic. El seu és un metabolisme bastant ineficient (només el 58% de la glucosa és assimilada com a biomassa). A més, té capacitat per reduir el nitrat a nitrit. 

CARACTERÍSTIQUES ECOLÒGIQUES

La seva temperatura òptima és de 28ºC i el rang de temperatura perquè es doni el creixement és d'uns 26-37ºC. Habita a l'estómac de diverses espècies de puces o a la sang i teixits de diferents hostes (els quals solen ser un rosegadors). Així, la puça és el vector que transmet aquest paràsit a través d'una picada. Podem trobar aquest microorganisme tant en ambients urbans com rurals.

ALTRES CARACTERÍSTIQUES, APLICACIONS O PROBLEMÀTIQUES

Y. pestis és el bacteri causant de la pesta pulmonar, la pesta septicèmica i la pesta bubònica (pesta negra), aquesta es manifesta de forma visible per l'aparició de taques fosques a la pell. Aquestes malalties van causar les tres majors pandèmies que s'han registrat als segles I, XIV-XVII i XIX. En total, van provocar unes 200 milions de morts. Cal destacar la importància de la segona, la pesta negra, que va acabar amb la tercera part de la població europea durant l'Edat Mitjana. Actualment, la malatia està controlada a molts països, ja que els hàbits d'higiene han millorat molt. Malgrat tot, a Àsia, Àfrica i Sud-Amèrica encara es considera un problema de salut pública. 

Aquest microorganisme viu dins l'estómac d'algunes espècies de puça (Xenopsylla cheopis o Nosopsylla fasciatus, per exemple). Aquest vector pica a un mamífer (rosegador, normalment) fent possible que el bacteri pugui entrar dins l'organisme d'aquest. En aquest cas causarà la pesta bubònica. Després, una altra puça s'alimentarà de la sang de l'individu infectat i tornarà a començar el cicle. El fet que els animals transportin les puces arreu on van i que els humans incubin aquest bacteri fins a sis dies sense adonar-se'n fa que sigui fàcil una ràpida i eficaç propagació de la infecció. (FIGURA 2.)

FIGURA 2. Esquema de la dispersió del Y. Pestis a través de diferents hostes i vectors. Llegenda: les fletxes vermelles representen la transmissió del bacteri mitjançant la picada de la puça; les fletxes blau cel indiquen la seva dispersió per l'aire; les fetxes fúcsia indiquen la transmissió per consum de carn infectada i les fletxes blaves informen del transport del bacteri a una possible llarga distància. També s'evidencia possibles cicles de vida de la puça portadora del bacteri al camp (A), a la ciutat (B) i amb humans exclusivament (C).Font:Chr Stenseth et al.

Quan un humà és infectat, aquest microorganisme passa per un període d'incubació de 3 a 7 dies. Després, els pacients solen experimentar febre, calfreds, mals de cap, mal de cos i vòmits. Els mecanismes de Y. pestis per combatre el sistema immunitari de l'hoste i parasitar-nos són l'activitat coagulasa i la producció de fibrolisina i de toxina mureínica.

La infecció clínica pot manifestar-se de tres formes, depenent de la via d'infecció: bubònica, septicèmica i pneumònica. La forma bubònica és la més comuna, resultat de la picada d'una puça infectada. La variant pneumònica es transmet de persona a persona, per l'aire, a través de la inhalació de gotetes respiratòries infectades.Per tractar persones infectades s'usen diversos antibiòtics, com l'estreptomicina, les tetraciclines i les sulfonamides.

BIBLIOGRAFIA

• Stenseth NC, Atshabar BB, Begon M, Belmain SR, Bertherat E, Carniel E, Gage KL, Leirs H, Rahalison L. (2008). Plague: past, present, and future. Article extret el 27/04/2015 de journals.plos.org/plosmedicine/article?id=10.1371/journal.pmed.0050003.

• Navid A., Almaas E. (2009). Genome-scale reconstruction of the metabolic network in Yersinia pestis, strain 91001. Article extret el 27/04/2015 de arxiv.org/ftp/arxiv/papers/0903/0903.4219.pdf.

• Pagad S. (2006).Yersinia pestis (micro-organism). Extret el 27/04/2015 de www.issg.org/database/species/ecology.asp?si=450.

Maria del Mar Trias, Marc Simón, Marc Molina i Judit Salvà.