Sphaerotilus natans

Sphaerotilus natans

NOM: Sphaerotilus natans

CLASSIFICACIÓ

• Fílum: Protobacteria
• Classe: Betaprotobacteria
• Ordre: Burkholderiales 
• Família: Comamonadaceae 
• Gènere: Sphaerotilus

CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES

Com a característiques morfològiques principals, cal destacar que és un bacteri filamentós amb beina tubular que acaba tancant les cèl·lules en forma de bastó sense ramificacions (el que es veu són “falses” ramificacions) (Figura 1). Té flagels entrellaçats que semblen un únic flagel (flagel·lació lofòtrica). S’adhereixen a superfícies mitjançant un conjunt viscós.

FIGURA 1. Cel·lules de S. Natans on s’ha marcat el PHB. Font: Van Veen, W. L., Mulder, E. G., & Deinema, M. H. (1978). The Sphaerotilus-Leptothrix group of bacteria. Microbiological Reviews, 42(2), 329

CARACTERÍSTIQUES METABÒLIQUES

Utilitza sucres, polialcohols i àcids orgànics com a font de carboni. No necessita un medi ric en oxigen per sobreviure, és més, te preferència per un medi pobre en oxigen per no tenir competència. Viu també en llocs amb manca de fosfat, tot i això requereix tant oxigen (acceptor final d’electrons) com fosfat per sobreviure. Pot viure en llocs amb ions fèrrics, però no els utilitza com a font ni com a receptor d’electrons. Tot i no utilitzar-los, els implementa a la beina. No és fermentador.

CARACTERÍSTIQUES ECOLÒGIQUES

No requereixen gaires nutrients, al voltant de pH neutre és on té el creixement òptim. La temperatura òptima oscil·la entre 20 i 25ºC, tot i que la gran majoria dels bacteris d’aquest gènere tenen la temperatura òptima al voltant de 30ºC. Necessiten vitamina B12 (o metionina en el seu defecte) per sobreviure. És sensible a altes concentracions de fosfat. Sintetitzen i degraden poly-fi-hydroxybutyrate (PHB), i que també és utilitzat com a substància d'emmagatzematge, tot i que en la majoria dels casos emmagatzemen glicogen. 

 

ALTRES CARACTERÍSTIQUES, APLICACIONS O PROBLEMÀTICA

Aquest bacteri està relacionat amb aigües contaminades. És un problema en depuradores perquè corroeix (amb el component viscós) els components metàl·lics. Tot i això forma part del tractament, ja que ajuda a eliminar compostos orgànics a baixes concentracions d’oxigen (en el tractament per fangs activats). En el paper, a més d’oxidar els metalls, el mateix compost viscós provoca una pèrdua de la qualitat del paper provocant que aquest, entre altres inconvenients, sigui menys higiènic. 

És pot trobar en fàbriques de paper (no desitjable) i en depuradores d’aigua que utilitzen  fangs actius. En ambdós casos és un bacteri no desitjat, ja que fa disminuir la qualitat del paper i indica una mala qualitat de l’aigua. En les depuradores d'aigües residuals dificulta la decantació dels fangs actius quan creix en gran nombre ja que forma malles de filaments entre els flòculs de fang dificultant la seva sedimentació.


BIBLIOGRAFIA

• Van Veen, W. L., Mulder, E. G., & Deinema, M. H. (1978). The Sphaerotilus-Leptothrix group of bacteria. Microbiological Reviews, 42(2), 329.

• Pellegrin, V., Juretschko, S., Wagner, M., & Cottenceau, G. (1999). Morphological and Biochemical Properties of aSphaerotilus sp. Isolated From Paper Mill Slimes. Applied and environmental microbiology, 65 (1), 156-162.

Marc Simón, Marc Molina, Maria del Mar Trias i Judit Salvà.